Me'n vaig a la plaça a fer la revol.lució

Si el que està passant finalment no serveix de res, al menys haurà estat bonic. Si força un canvi real, per petit que sigui, ja serà la canya.

Adéu, Rufo

:(

Que dios nos pille confesados

Alambrito enganchando las barreras de la salida de emergencia en el Carrefour de Rubí.

No entenc el futbol

Quan era petita, m'encantava el futbol. Era del Barça a mort, em sabia totes les plantilles i alineacions i les estratègies i les jugades i sempre tenia una opinió del que passava al camp i m'enfadava molt quan perdien i em posava molt contenta quan guanyaven. Després vaig créixer.

O això pensava jo. Però estic sospitant que potser em falta alguna cosa. Potser no estic prou desenvolupada per encaixar del tot en aquesta societat, potser em falta un punt d'ebullició, hi ha coses que no entenc i que semblen evidents per tothom.

Puc entendre que les masses enfervorides abracin qualsevol sistema de dispensació de felicitat, per simple que sigui, sobretot en temps difícils en els que els objectius vitals es dilueixen. Se'm fa relativament senzill comprendre que substitueixin els objectes tradicionals d'adoració per un xaval que xuta una pilota com ningú ho ha fet mai. Sincerament em sembla més fàcil que ser seguidor d'una religió. Però sóc incapaç d'entendre com persones intel.ligents, cultes, de les que sovint envejo la capacitat de raciocini, pensament abstracte i el.laboració d'idees independents, deixin influenciar-se d'una manera tan exagerada, i sense aparent necessitat de dissimular-ho gens, pel resultat d'un espectacle-esport sobrevalorat; que vegin el seu humor, inclús la seva felicitat, trasbalsats perquè el "seu" equip hagi ficat o rebut uns quants gols. De veritat. No ho entenc. No ho dic per molestar, per intentar ser diferent, ni res d'això. No puc entendre-ho i agrairia que algú m'ho expliqui.

Bombers '10

M'he apuntat a la cursa dels Bombers tot i que ni de broma la correré (fa molts mesos que no corro) només per la samarreta... bé, i per colaborar amb el rotllo anti Sida a Àfrica ja que hi som. Mira, així ja no sembla tant una xorrada :)

Tornem a començar

Un altre cop, un nou principi. Faig un reset un altre cop, tot i que això més que un reset sembla que sigui la restauració d'una còpia de seguretat. De cop em trobo teletransportada a la meva situació de fa un parell d'anys, tot i que encara em costa ubicar-me i tot sembla en certa manera temporal. La majoria de les meves coses estan en un traster per temps indefinit, m'estic intentant fer un forat en una casa que em costa sentir com a meva, intento reprendre els meus projectes en el lloc on els vaig deixar i en definitiva busco el meu lloc. Però estic tranquil.la perquè he fet les coses el millor que he pogut i crec que no m'he equivocat gaire en les meves últimes decisions.

En fi, ja es nota la primavera i jo torno a començar. Un cop més. Suposo que sóc així.