No entenc el futbol

Quan era petita, m'encantava el futbol. Era del Barça a mort, em sabia totes les plantilles i alineacions i les estratègies i les jugades i sempre tenia una opinió del que passava al camp i m'enfadava molt quan perdien i em posava molt contenta quan guanyaven. Després vaig créixer.

O això pensava jo. Però estic sospitant que potser em falta alguna cosa. Potser no estic prou desenvolupada per encaixar del tot en aquesta societat, potser em falta un punt d'ebullició, hi ha coses que no entenc i que semblen evidents per tothom.

Puc entendre que les masses enfervorides abracin qualsevol sistema de dispensació de felicitat, per simple que sigui, sobretot en temps difícils en els que els objectius vitals es dilueixen. Se'm fa relativament senzill comprendre que substitueixin els objectes tradicionals d'adoració per un xaval que xuta una pilota com ningú ho ha fet mai. Sincerament em sembla més fàcil que ser seguidor d'una religió. Però sóc incapaç d'entendre com persones intel.ligents, cultes, de les que sovint envejo la capacitat de raciocini, pensament abstracte i el.laboració d'idees independents, deixin influenciar-se d'una manera tan exagerada, i sense aparent necessitat de dissimular-ho gens, pel resultat d'un espectacle-esport sobrevalorat; que vegin el seu humor, inclús la seva felicitat, trasbalsats perquè el "seu" equip hagi ficat o rebut uns quants gols. De veritat. No ho entenc. No ho dic per molestar, per intentar ser diferent, ni res d'això. No puc entendre-ho i agrairia que algú m'ho expliqui.